L’àmbit cultural és un espai que el Partit ha treballat poc durant els últims anys. Alguns historiadors i historiadores mantenen la tesi que realment s’ha treballat molt poc de manera organitzada i, més enllà de les resolucions que d’una manera més o menys formal hem anat publicant al llarg del temps, no s’ha discutit en profunditat la realitat cultural i, sobretot, quines són les tasques que, com a comunistes, hem d’impulsar en aquesta àrea.
Els documents i resolucions del XII Congrés, sense fer un èmfasi especial en cultura, sí que indiquen de manera clara com s’hauria d’actuar en tots els àmbits en els que els i les comunistes treballem; el reconeixement de l’esquerra de forma plural, la concreció en el nostre treball com a una peça del Front d’Esquerres, la unitat dels i les treballadors i treballadores, dels i les comunistes, la necessitat d’organitzar els nostres actius en el seu àmbit de lluita natural.
Concretar aquests importants acords en el front cultural és la tasca que avui tenim marcada. Hem de desenvolupar per al nostre ideari una política cultural de caràcter col·lectiu i no competitiu, que ajudi a entendre que hi ha una altra manera de viure, altres formes en les que homes i dones puguin ocupar el seu temps pel desenvolupament com a persones amb valors socials.
Conèixer altres experiències que des de fa anys ja s’estan desenvolupant en aquest front, amb experiències diverses i amb resultats diferents, donar-hi suport i treballar amb elles. No serà una tasca fàcil ni es concretarà de seguida, però és imprescindible començar a treballar en aquesta direcció.
Des de l'Àrea de Cultura del PCC volem, de manera transversal i coordinada amb totes les Federacions i àmbits del Partit, iniciar el desenvolupament d’una política cultural caracteritzada per la transmissió dels valors de tot allò que nosaltres entenem per cultura: nacional i internacionalista, de classe; científica; la feina col·lectiva front la individualitat; la cooperació front la competitivitat; la solidaritat; el feminisme i les tasques de les dones en la lluita per la igualtat; la memòria històrica democràtica; els valors republicans d’igualtat i justícia; el lliure pensament; la defensa del nostre medi ambient; la lluita contra l’especulació; la defensa dels drets de les treballadores i els treballadors sense que tingui importància allà on hagin nascut o el color de la seva pell; promocionar la creació artística i la necessitat d’adquirir els coneixements pràctics i teòrics que ens permetin la mirada crítica i constructiva. Transmetre aquests i d’altres valors innats a l’esquerra que possibiliten la unió de les persones contra l’explotació a la qual són sotmeses.
El debat de com i amb quines eines s’ha de dur a terme aquesta feina ha de ser més extens, i per això creiem necessari concretar jornades en què puguem reunir tots els companys i companyes que treballen en el món de la cultura i oferir al Partit un mapa de la situació actual i una línia d’actuació que, amb molta flexibilitat, vagi marcant una direcció de treball.
L’HEGEMONIA CULTURAL
Hem de tenir en compte que la cultura no es configura de forma aïllada, sinó que és el producte de la interdependència entre les formes econòmiques, socials i polítiques i per tant la seva realitat dependrà en cada moment dels avenços que puguem realitzar i de la confrontació de les idees en cadascuna d’aquestes formes.
En l’actualitat al nostre país s’obre un panorama gens encoratjador. La recuperació del poder polític per part de CiU ens situa, novament, en l’intent de la dreta d’hegemonitzar la cultura, transmetent els seus valors reaccionaris, homogeneïtzadors, individualistes i competitius. En la societat capitalista la cultura es transforma en mercaderia i en corretja de transmissió de les idees de la classe dominant. La ciutadania esdevé mer espectador de la creació cultural i un pur consumidor de la ideologia de la dreta. Treballem des de tots els àmbits del Partit per impedir el pas a aquestes idees, en la lluita institucional, en la sindical, en la de l'associacionisme. També en el de la cultura perquè és des d'aquesta des d'on es poden formular i articular políticament els instruments d'una hegemonia cultural alternativa que s'oposi a la dominant i que impregni de valors tradicionals de l'esquerra a la classe treballadora, impedint d'aquesta manera els avenços dels postulats de la dreta, representats entre uns altres per CiU i PP. Estem en els temps del postmodernisme. Els seus fonaments socials són el domini mundial del capital financer i la unificació electrònica del planeta. El postmodernisme és també el senyal cultural d'un canvi en l'horitzó existencial de la gent. La vida es desenvolupa ara únicament en el present sense una visió clara de passat o futur, un estil basat en la nostàlgia substitueix la memòria social i els relats utòpics, el triomf d’allò individual sobre allò col·lectiu. Té la necessitat de qüestionar els grans ideals de la societat vàlids des de l'època il·lustrada i així, després de dubtar de la validesa de la raó, diu adéu a qualsevol fonament i als grans principis que regien la modernitat per obrir-se a una nova època en la qual regna la indeterminació, la discontinuïtat i el pluralisme.
El postmodernisme s'expressa com la gestió de la globalització que fa el capitalisme neoliberal, és una amenaça directa a les diferències culturals que ens enriqueixen com a persones i com a pobles. La tendència és a estandarditzar la producció cultural, la qual cosa amenaça directament les formes pròpies que s'han anat forjant a través del temps i que marquen la identitat i les aspiracions dels pobles. Aquesta homogeneïtzació pretén ensopir les respostes de caràcter col·lectiu, individualitzant les persones per a una alienació més gran i més ràpida.
TIC I CULTURA
La ràpida evolució de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) durant les darreres dècades ha tingut un fort impacte en l'àmbit de la cultura i les arts. Es tracta d'una transformació dels mitjans de comunicació que ha afectat tots els àmbits de la societat i que comporta efectes a nivell transversal en totes les àrees d'activitat humana, però molt especialment l'àmbit de la cultura, amb implicacions molt importants en la creació, producció i distribució de continguts culturals.
Desprovista de connotacions ètiques per ella mateixa, l'evolució de la tecnologia té aspectes positius i negatius per als interessos de la Classe Treballadora, en funció del seu ús polític i ideològic. Des de l'àmbit de la cultura és important assenyalar el fort impacte que les TIC han tingut en la revitalització del debat sobre la Propietat Intel·lectual i els anomenats Drets d'Autoria, rera els quals s'amaguen els interessos, no dels autors i autores, sinó de l'empresariat de la Indústria de l'Entreteniment. Organitzada en poderosos lobbies corporatius que pressionen i condicionen els governs per tal de mantenir els seus privilegis, la Indústria de l'Entreteniment ha apostat per un model agressiu de confrontació amb la societat civil, criminalització de la ciutadania i foment de les entitats de gestió tipus SGAE a l'Estat Espanyol i RIIA als EUA.
Les implicacions d'aquest debat van però molt més enllà de l'àmbit de la cultura i en resposta a aquesta ofensiva les classes populars han aixecat importants fronts de lluita que constitueixen una avantguarda de resistència al liberalisme dominant.
Moviments per al programari lliure, per a la lliure circulació de la informació, per a la llibertat del coneixement, per a la Neutralitat de la Xarxa s'han anat concretant en els darrers anys en la forma de moviments sectorials. Un dels principals fronts d'aquesta lluita és el moviment o moviments per a noves formes de distribució de continguts cultural com Copyleft, Domini Públic, Llicències Obertes,…
Aquestes experiències tenen un fort component socialitzador de la cultura i, malgrat constituir (com molts dels seus crítics han assenyalat) sortides més o menys individuals a problemes col·lectius, comporten una experiència gens menyspreable a tenir en consideració pel conjunt de l'esquerra transformadora.
EL PCC I LA CULTURA
Els i les comunistes necessitem una orientació clara de cap a on hem de dirigir les nostres passes en dos vessants comunicats però diferents: La cultura en l'organització partidària i els instruments culturals de l'esquerra.
La cultura en l'organització partidària
En acompliment dels acords del XII Congrés estem en ple procés de creació de cèl·lules a l'Àrea de Cultura. El gener del 2010 teníem una única cèl·lula, la cèl·lula de Cultura Ramon Casanellas, integrada a la Federació de TPQ i lligada al treball cultural de la Fundació Pere Ardiaca, que intentava organitzar en el seu entorn aquelles i aquells camarades que desenvolupaven un treball intel·lectual, entenent com a intel·lectual no tan sols els treballadors creatius o acadèmics sinó tots i totes els que treballen de forma no manual utilitzant la seva capacitat en el desenvolupament de les idees.
En el treball diari s'anava constatant que al si de la cèl·lula hi havia un gresol molt diferenciat en les activitats diverses dels seus membres i que la grandària aconseguida impedia, de forma important, el creixement de la militància. Finalment, i com a conseqüència natural, la cèl·lula va optar per la seva divisió i per tant per la creació d'altres cèl·lules els membres de les quals tenien tasques més afins i interessos més comuns.
En l'actualitat s'està en procés de consolidació de les següents cèl·lules:
Cèl·lula de Cultura Ramon Casanellas Àmbit: instruments culturals
Cèl·lula de Cultura de Badalona-Manuel Sousa Àmbit: Associacionisme cultural a Badalona
Cèl·lula de Cultura de Gràcia-Ovidi Montllor Àmbit: Associacionisme cultural a Gràcia
Cèl·lula de Cultura de Manuel Vázquez Montalbán Àmbit: Associacionisme gastronòmic com a instrument d’articulació sòcio-política
Cèl·lula de Cultura de la Memòria Democràtica Nina Peláez Àmbit: Associacionisme memorialístic.
Cèl·lula de Cultura Maria Ginesta Àmbit: Intervenció cultural.
Cèl·lula de Cultura Pablo de la Torriente Àmbit: Professionals de la comunicació i noves tecnologies
Cèl·lula de Cultura Mario Benedetti Àmbit: Extensió cultural
Aquesta divisió ha propiciat, en l'intern i de manera immediata, la incorporació de nous militants, així com la reincorporació d'alguns i d’algunes que havien abandonat el projecte fa alguns anys i, en l'extern, una major presència en diversos ambients del món cultural.
El projecte és ambiciós, incidir més al món cultural i al mateix temps potenciar el creixement del Partit.
Al marge del que podria semblar, aquesta “divisió cel·lular” no implica un menor treball a la Fundació Pere Ardiaca, instrument també important en la nostra política cultural, més aviat al contrari, ja que passa a nodrir-se de nombrosos nous contactes i de possibilitats molt més grans per al debat d'idees, convertint-se en una eina per a l'elaboració de noves tesis i en un referent per a moltes persones d'esquerres.
La Fundació Pere Ardiaca és un instrument de gran importància per al treball d'articulació i vertebració de la xarxa associativa cultural progressista de Catalunya, del Front d’Esquerres en l'àmbit social i cultural, per establir i intensificar relacions amb organitzacions progressistes i per impulsar marcs unitaris i incidir i contribuir a la formació política dels quadres de la societat civil. La seva revista, l’Espurna, juga un paper clau a l’hora d’establir ponts i complicitats amb amples sectors socials i intel·lectuals del nostre país.
Els instruments culturals de l’esquerra
Hi ha instruments culturals amb els quals podem treballar en la línia del que hem dit abans. Experiències diverses però que recullen de manera considerable les aspiracions que plantegem en l'àmbit cultural. N’esmentem algunes com a exemple i no a tall limitatiu ja que a mesura que anem coneixent noves experiències podrem involucrar-nos i donar-hi suport:
- Les vocalies de cultura de les AA.VV. En molts casos la presència de comunistes a les Associacions és considerable, hauríem de conèixer-les i oferir en el que puguem el nostre suport i treball comú.
- La xarxa associativa entorn del Moviment Laic i Progressista.
- Altres ateneus com, per exemple, el creat per companys i companyes d'EUiA de Rubí, entre molts d’altres.
- Associacions de creadors alternatius (pintura, escultura, literatura, corals…).
- Entitats i associacions esportives sense ànim mercantilista.
Menció apart volem fer de l’Associació Cultural Roig i dels Ateneus Roig, dels que militants del Partit han participat en la seva creació amb les premisses indicades emanades del XII Congrés però amb un espai d'actuació més gran ja que abasten part important de l'esquerra transformadora del nostre país.
Es tracta d'una eina útil perquè està situada en el mateix posicionament del Partit quant a la pluralitat necessària per avançar en el Front d’Esquerres i la transformació social.
Els Ateneus, una eina útil per al Partit
L’Ateneu Roig, actualment un a Badalona i un altre a Barcelona, és un projecte impulsat i gestionat per l’Associació Cultural Roig que vol contribuir, a partir de l’articulació d’un espai de producció, difusió i dinamització cultural, a la generació d’una cultura d’esquerres solidària, unitària, radicalment democràtica, científica i crítica, internacionalista.
Els Ateneus Roig volen contribuir a recuperar el lligam del món de la cultura i els moviments socials (moviment veïnal, solidaritat, pau, etc...) amb el moviment obrer i les seves lluites i a generar una renovada cultura de classe.
Amb aquesta finalitat, tenen com a objectiu treballar per una cultura que posi en valor l’autonomia personal tant com el valor del treball col·lectiu, conscient i activa davant dels reptes civilitzatoris que planteja la crisi de sostenibilitat ecològica, promotora dels valors republicans i del paper de les dones a la societat, bel·ligerant cap a la injustícia i desigualtats socioeconòmiques o per qüestions ètniques, culturals o de gènere. Que també promocioni el valor del treball, la creativitat, la innovació, el coneixement i les experiències d’articulació i experimentació social, cultural i econòmica no basades en l’explotació de les persones.Etiquetes de comentaris: comitè central, documents, Informes al Comitè Central
L’àmbit cultural és un espai que el Partit ha treballat poc durant els últims anys. Alguns historiadors i historiadores mantenen la tesi que realment s’ha treballat molt poc de manera organitzada i, més enllà de les resolucions que d’una manera més o menys formal hem anat publicant al llarg del temps, no s’ha discutit en profunditat la realitat cultural i, sobretot, quines són les tasques que, com a comunistes, hem d’impulsar en aquesta àrea.