Informe al Comité Central - 18 de desembre de 2010

Descarrega el PDF



Informe al Comité Central del PCC - 18 de desembre de 2010
Presentat per Joan Josep Nuet Secretari General del PCC

Del darrer CC de juliol fins avui han passat moltes coses, la Vaga General, la crisi i les propostes de retallades dels governs i les Eleccions al Parlament de Catalunya.

1. VAGA GENERAL I MOBILITZACIÓ A EUROPA. El Comitè Executiu va fer una valoració de la Vaga General que adjunto en aquest informe (annex 1). Hem de connectar la Vaga a les mobilitzacions que s’han realitzat a Grècia, França, Portugal, Gran Bretanya, Itàlia i Irlanda. Segueix sent un eix essencial la repolitització en forma sociopolítica del sindicalisme de classe.

Volem valorar positivament el tercer Congrés del Partit de l’Esquerra Europea i el seu nou president, el camarada Secretari General del PCF, Pierre Laurent; saludar també i de forma especial l’aportació de la delegació d’EUiA basada en una moció que recollia la proposta “Serveis Públics: Combat per una Europa Social” que planteja com crear un Grup de Treball estable i pan-europeu que abordi els drets socials en perill i particularment els Serveis Públics, entenent com els tres pilars fonamentals l’educació, salut i serveis socials… sense oblidar l’aigua, l’energia, el transport, les comunicacions, els serveis postals, etc. Recordem que el 15-D es una Jornada de mobilització d’àmbit europeu.

El cas d’Irlanda deixa clar que l’aplicació de les polítiques liberals condemna la majoria dels pobles i en diverses generacions. Del dumping fiscal a la retallada dels sous, les pensions i l’estat del benestar en general, que en una societat tan conservadora com l’irlandesa amb un ampli paper de la jerarquia católica, es prescindeix de les polítiques socials amigues de les dones, obligant-les a suplir i suportar els retalls.

És important analitzar les conseqüències de la Cimera del Clima de Cancún. Malgrat l’avenç en l’acord final que millora la total manca d’objectius contra el canvi climàtic de la Cimera de Copenhaguen, cal analitzar les aportacions a les dues cimeres de països com Venezuela o Bolivia. Avui la lluita contra el canvi climàtic és indispensable reforçar-la en el seu vessant social, l’impacte sobre l’agricultura i l’alimentació, compatibilització de creixement econòmic sostenible i ocupació de qualitat, etc. El capitalisme és incapaç com a sistema de permetre el manteniment del planeta per a les futures generacions i les actuals, i el socialisme és impossible amb el canvi climàtic i les seves conseqüències. Cal que el partit segueixi aportant al debat sobre ecologisme i transformació social i que la Fundació i l’escola de formació s’ocupin del tema; volem seguir treballant sobre la visió pionera de Manuel Sacristán sobre el tema i les actuals aportacions de persones com en Jorge Riechman.

A Catalunya i Espanya cal un profund debat sobre el Canvi de Model Productiu. És en aquest debat on els comunistes estem molt interessats a lligar la sostenibilitat social i ecològica, no simplement els conceptes d’estalvi i eficiència energètica per exemple, que són indispensables a causa del col·lapse que provoca la limitació dels combustibles fòssils i la contribució que realitzen a l’escalfament global del planeta, també les relacions laborals, les polítiques de mobilitat o d’habitatge o les propostes de cohesió social per a ciutats i barris massificats.

Catalunya ha fer-se un lloc en aquest canvi de model productiu, definir les polítiques industrials de futur en què la investigació, el desenvolupament i la innovació juguin un paper clau al costat del reforçament de l’escola i la universitat públiques, on des de sectors de l’economia que juguen un paper estratègic (i aquí els comunistes hi tenim molt a dir ja que tenim camarades que juguen papers clau en aquets sectors i ens han de donar orientacions que superin la simple visió sindical) a l’energia, el metall, la química, la transformació de la construcció, etc. Catalunya ha de decidir si vol seguir sent un pol de creixement sostenible com a “regió puntera a Europa”, de referència econòmica, social i mediambiental. També s’ha de constituir com a eix clau a la Mediterrània, d’acostament entre l’orient i l’occident i entre Europa i l’Àfrica.

Volem definir aquest futur des del punt de vista de l’eixamplament de la classe treballadora, del seu paper estratègic, on els treballadors professionals o tècnics són fonamentals per a aquesta tasca, i on volem preservar una economia de la producció (contrària a l’especulació que impera en aquest moment) per poder imprimir-hi un caràcter sostenible. Volem seguir aprofundint amb els conceptes de democràcia als centres de treball, front la deriva dels retalls de drets laborals que empenyen les mesures neoliberals. Volem propostes de millors condicions laborals i repartiment del treball amb retall de l’edat de jubilació i reducció de la jornada de treball (60 anys i 35 hores). Per a nosaltres aquesta democràcia està en la gènesi del poder dels treballadors i és un dels factors que aprofundint-lo creiem que ens transita al socialisme, amb més democràcia que acabi qüestionant la propietat dels mitjans de producció, acabant gestionant-los per la majoria de forma eficaç i democràtica. Ens hi juguem en definitiva en aquesta definició la pròpia qualitat de la classe i la seva capacitat o no d’esdevenir revolucionària.

Saludar novament la lluita del poble sahraui, condemnar la repressió del regne del Marroc i la connivència dels EUA i Espanya per reprimir i escapçar l’acompliment de les resolucions de NNUU per l’autodeterminació lliure d’aquest poble.

Les expressions públiques de la diplomàcia nord-americana que s’han conegut a través del portal Wikileaks evidencien les dificultats i la crisi de la visió unipolar del món que volen seguir mantenint els EUA. Avui és una realitat que el continent asiàtic, amb la Xina al capdavant, la nova Amèrica Llatina, amb el Brasil al capdavant, i els papers de països com Sudàfrica, l’India o d’altres disputen l’hegemonia econòmica mundial als Estats Units.

Europa en aquesta competència intercapitalista vol jugar en el mercat mundial rebaixant costos per ser més competitiva, retallant el seu Estat del Benestar, a costa de la majoria de la població europea i en especial dels sectors populars, pot fer això gràcies a la crisi de l’esquerra, l’assimilació al capitalisme més neoliberal dels països de l’antic bloc de l’est i les dificultats de coordinació del sindicalisme de classe. Aquesta correlació de forces negativa té molt a veure amb la força i la profunditat de les mesures impulsades des de les institucions de la UE amb la col·laboració de l’FMI o d’altres organismes com la OCDE.

2. OFENSIVA DELS MERCATS AMB FONS IDEOLÒGIC I AMB UNA ESQUERRA EN CRISI I UNA CLASSE FRAGMENTADA. L’ofensiva dels “mercats” ha doblegat els governs i les retallades i ajustaments són el menú que s’imposa per sortir de la crisi per la dreta. Observem com des dels EUA amb el moviment conservador del Tea Party, passant per les institucions de la UE i el paper conservador del Govern de l’Angela Merkel a Alemanya van imposant-se el discurs i les mesures conservadores per fer pagar els treballadors, treballadores i sectors populars la crisi.

A Espanya, les retallades del Govern de Zapatero (426 €) més les privatitzacions aprovades recentment d’AENA, Loteries i Correus, donen noves raons a la mobilització.

El calendari del Govern del PSOE és aprofundir les retallades amb les pensions, l’allargament de l’edat de jubilació i el còmput i posteriorment entrar en la revisió del sistema de negociació col·lectiva. Fem una crida al PCC a participar a les mobilitzacions del gener contra aquestes noves agressions amb una nova vaga general si cal, segons el calendari previst pels sindicats de classe.

La mobilització social i el nou paper sociopolític del sindicalisme de classe amb una nova Vaga general són una base fonamental per a la recuperació de les polítiques d’esquerres i la mobilització electoral, per a noves aliances socials i polítiques que defineixen el moment del Front d’Esquerres, on la lluita contra les polítiques neoliberals en conforma ara el seu contorn i el delimita en aquest moment concret.

Al costat d’això i de forma compatible, ja que la mobilització contra les polítiques neoliberals és central, hem de seguir fent actuar el Front Democràtic davant les actuacions no democràtiques de la dreta i l’extrema dreta.

El conflicte dels controladors ha ofert l’oportunitat al Govern d’entrar en un conflicte laboral amb la militarització del servei i la declaració d’Estat d’Alarma. Pensem que aquest és un molt mal precedent pel que pot significar d’exemple per al futur i per a d’altres conflictes laborals que puguin qualificar-se de no possibles en sectors estratègics. Estem en moments de lluita i poden rebaixar-se les condicions democràtiques per confrontar des del poder i aturar o rebaixar les mobilitzacions. Les mesures d’excepció són una forma d’exercir la violència contra els treballadors organitzats.

El discurs populista i conservador actua d’ariet de les mesures impopulars per obrir-se pas, creant un entorn ideològic ben propiciat des del control dels mitjans de comunicació i el domini cultural, on la democràcia i la sobirania són retallades i quan es confronten a processos electorals aquests defineixen parlaments més i més a la dreta.

La política de la por i de la diferència és utilitzada a fons en els barris de treballadors per paralitzar les resistències i per enfrontar els treballadors entre ells en funció del seu origen, de la seva cultura o de la seva llengua.

3. L’AVENÇ DE LES DRETES A CATALUNYA ÉS MOLT MÉS QUE UN SIMPLE RESULTAT ELECTORAL. L’avenç de les dretes a Catalunya és molt més que un resultat electoral. CiU havia perdut el govern però no el poder. Saludem el treball del PCC, EUiA i ICV-EUiA a la Campanya Electoral i els nous diputats/es Mercè Civit i Jordi Miralles. Incorporem les reflexions fetes pel Comitè del PCC de la Federació Unitària sobre els resultats electorals

Ja fa temps que estem dient que la dreta ha consolidat i fet hegemònic el discurs conservador i que bona part de la societat, les condicions materials de la qual farien que objectivament se sentís d’esquerres, no ho fa així. Bona part dels esforços de l’esquerra haurien de concentrar-se en aquest vessant ideolològic de reconstrucció d’un discurs polític d’esquerres fort.

La dreta no gestiona millor els problemes del nostre poble, les seves propostes privatitzadores i moralitzants conservadores, les seves sortides profundament insolidàries i individualitzades de la crisi no produeixen més felicitat, però ha aconseguit convèncer milers, milions de persones que això és així, i és possible gràcies a una llarga crisi de més de 30 anys de l’esquerra que nosaltres representem i també del conjunt de l’esquerra.

És per això que cal la reconstrucció d’una esquerra que rellanci els seus propis valors i principis, no simplement repetint-los, sinó reconnectant-los i adequant-los als canvis produïts a la classe treballadora i a la societat en general, també als canvis al propi planeta terra. Aquesta reconstrucció, rellançament, regeneració, refundació... és necessària, a la llum d’una sortida de la crisi actual, diguem-ho clar, per la dreta i no per l’esquerra.

4. CAL ACUMULAR FORCES I MOBILITZAR SOCIALMENT LA SOCIETAT CIVIL CATALANA, ÀMBIT DE CONTRAPODER. Acumulació de forces i mobilització social. El partit ha de treballar de ple per a l’èxit de les jornades de mobilització del 15-D i 18-D. Els sindicats estan preparant també accions al gener davant l’anunci del Govern del PSOE d’aprovar per decret el 28 de Gener la Reforma de les pensions, i s’anuncia per a la primavera una reforma de la negociació col·lectiva que podria aprovar-se sense acord sindical. Cal doncs acompanyar les propostes de mobilització sindical del gener i febrer que podrien conduir a una nova vaga general.

Cal la unitat dels treballadors i recomposició de la classe treballadora. Cal reforçar el treball de suport al sindicalisme de classe. Cal treballar a fons per la ILP dels sindicats contra la Reforma Laboral, fer-la nostra portant-la als centres de treball i als barris, en aquest aspecte la Federació de Moviment Obrer desenvoluparà una proposta concreta que articularem amb la coordinació de Secretariat del partit per fer-ne particep a totes les Federacions del PCC.

Cal abocar-se de forma decidida i amb noves formes i propostes a reforçar la societat civil catalana, rellançar-la com a àmbit democràtic, progressista, alternatiu, organitzat, popular i lliurepensador. Moltes campanyes populars per frenar les mesures de dretes en àmbits econòmics, polítics, socials i culturals seran necessàries i això si pot transformar des de baix conciències i ajudar a polititzar la societat civil. Hem de participar políticament d’aquests moviments posant-nos a la seva alçada en el seu treball de base i fent que aquests siguin una acció natural de les nostres cèl·lules.

Entrem en una nova fase d’acumulació de forces. Preparem-nos per afrontar el fet que la majoria conservadora legislarà a fons (fent servir l’excusa dels retalls necessaris a causa de la crisi i a la despesa social del Govern d’Entesa) a favor dels seus interessos de classe. Trobarem a faltar molt aviat moltes de les propostes socials del Govern d’Entesa i haurem de defensar i fer valdre políticament i parlamentàriament el seu llegat.

Realitzem una reflexió i rellançament de la política d’esquerres en aquestes noves circumstàncies.

Reforcem doncs la Conferència Política d’EUiA.

Presentació en un acte públic entre gener i febrer del nou número de la revista Realitat que conté la publicació dels materials de la Conferència del PCC sobre el Fet Nacional. Debat a totes les cèl·lules de les seves principals conclusions, i debat al Comitè Executiu i Comitè Central de la seva actualització i concreció en funció d’esdeveniments com són: nous acords de la burgesia catalana amb l’oligarquia espanyola (vessant polític CiU-PP i relleu a la CEOE amb el cap de la patronal fins ara a Catalunya), sentència TC sobre Estatut, Manifestació 10-J, resultats electorals catalans, etc. Hem de seguir actualitzant la proposta nacional dels comunistes catalans per seguir construint i impulsant el catalanisme popular front el nacionalisme conservador.

Seguir desenvolupant un Projecte Federal, Republicà, Plurinacional, Pluricultural i Plurilingüe.

5. UNITAT DE LES ESQUERRES. Unitat de les esquerres més que mai. Seguir la reflexió del PSC i ERC ja que ara més que mai és necessària la recuperació d’aquests partits per seguir construint una relació positiva i estable de l’esquerra plural, d’articulació de les expressions polítiques plurals d’una classe treballadora plural. Conferència Federació Unitària PCC i Conferència nacional d’EUiA. Seguir enfortint la Coalició ICV-EUiA en els termes d’ambició de creixement i desenvolupament polític definits a la 5a. Assemblea d’EUiA.

La Coalició ICV-EUiA ha de ser útil al debat sobre la recomposició de l’esquerra catalana i espanyola, sense hegemonismes ideològics d’algun dels seus components.
La coalició ha de superar el simple àmbit electoral i instrumental i no ha de limitar-se. EUiA ha de projectar definitivament el seu pes real en aquest projecte per a què la coalició tingui un futur real de creixement i transformació.

Seguir apostant per la refundació d’IU, una refundació oberta i de suma.

6. UN PARTIT CONSEQÜENT EN AQUESTA NOVA FASE.

El partit ha de ser conseqüent en aquesta nova fase. Reforçar el treball sobre: formació política ideològica del conjunt del partit, recomposició de la classe i la unitat dels treballadors a les empreses i als barris, recomposició i nous reptes per a l’esquerra, el fet nacional, reforçar les relacions internacionals i la solidaritat i treballar més estretament amb els CJC.

Etiquetes de comentaris: comitè central, Comité Central 18 de desembre 2010, documents, Informes al Comitè Central