Avís important

L’1 de novembre de 2014, el Partit dels i les Comunistes de Catalunya va acordar la seva dissolució com a partit polític i la cessió de tot el seu capital humà, polític i material a una nova organització unitària: Comunistes de Catalunya.

Com a conseqüència d'aquest fet, aquesta pàgina web ja no s'actualitza. Podeu seguir l'activitat dels i les comunistes a la pàgina web de Comunistes.cat.


Aquest informe s’ha elaborat a partir de les aportacions realitzades en les reunions del Comitè Unitari del dia 29-11-2010 i del Comitè Executiu del 2-12-2010.

Per abordar el treball del Partit a les Eleccions Autonòmiques, el Comitè unitari va aprovar un programa de treball que també va ser aprovat pel Comitè Executiu sobre la base de 3 punts:
1.- Aconseguir una majoria d’esquerres a Catalunya amb més pes de la nostra coalició.
2.- La primera tasca de tot el Partit són les eleccions autonòmiques.
3.- La campanya electoral es fa a partir d’EUiA i la Coalició.

En primer lloc cal reconèixer el bon treball dels companys i companyes del PCC que han treballat com a EUiA per aconseguir els millors resultats per a ICV-EUiA. Però cal reconèixer també que el treball fet ha estat desigual i es mostren les dificultats dels comunistes en la campanya.

Les eleccions són una de les expressions polítiques de la lluita de classes. Així doncs, els resultats de les eleccions al Parlament han estat l’expressió institucional de l’hegemonia de la dreta. Una hegemonia econòmica, social, política i ideològica, convertida en escons i en govern. La dreta tenia el poder, ara també té el Govern.

A la reunió del Ctè. Unitari del 18-05-2010 dèiem:

Aconseguir una nova majoria d’esquerres a Catalunya

A Catalunya, el projecte del PCC és el Front d’Esquerres. El seu desenvolupament requereix l’enfortiment de les esquerres plurals –a tots els nivells- i el seu protagonisme en la construcció nacional de Catalunya.


A Catalunya, el Govern d’Entesa ha treballat en les polítiques socials i ha frenat el que podia haver estat una destrucció massiva de l’ocupació. Però les conseqüències de la crisi i les mesures decretades pel Govern també tindran les seves conseqüències a Catalunya.

Els poderosos i el nacionalisme burgès han augmentat la seva ofensiva i pressió per a què la dreta recuperi el govern i la direcció del país amb el seu projecte catalanista-burgès, i retornar a les polítiques neoliberals.

Els treballadors i treballadores a causa de la por, l’individualisme i el racisme que fomenta la dreta en situacions de crisi s’inclinen per posicions més conservadores per una banda i, per altra, la impotència sobre la situació actual pot portar a sectors de la classe treballadora a posicionaments més radicals sense suport social.


Per fer front a aquesta ofensiva és necessària la unitat política i social de les esquerres i hem d’avançar en fer d’EUiA un moviment polític i social tal com vam acordar a la 5a. Assemblea.

Els comunistes hem d’ajudar a posar en pràctica els acords de l’Assemblea d’EUiA, abans d’anar-nos-en de vacances hauríem de fer una revisió de com estem desenvolupant els acords de l’Assemblea i la seva actualització.

El partit ha d’ajudar a una major acció política a EUiA, a la seva sectorialització amb els fronts que hem acordat, sobretot en el món del treball.

També són moments de més coalició ICV-EUiA, política i social, hem de desenvolupar a la pràctica la coalició política.

Les èpoques de crisi porten a una recomposició de les classes socials que fa necessari un salt qualitatiu al Partit i a EUiA.

Hem de donar més cos polític a EUiA, a vegades per la multiplicitat de tasques que portem a terme podem centrar-nos únicament en la gestió i no ser conscients del moment polític en què vivim.

Hem de millorar alguns aspectes de funcionament d’EUiA per a què jugui el paper que li correspon en aquests moments i si és necessari introduir alguns canvis per a què sigui més útil.


Els resultats de les eleccions al Parlament són una expressió més de l’hegemonia de l’oligarquia i del sector financer als governs d’Europa. En el mateix cap de setmana de les eleccions autonòmiques, Zapatero es reunia amb 37 empresaris,els representants dels mercats que li deien i li marcaven la política econòmica i social.

I a Catalunya, la representació política del bloc dominant aconseguia 62 diputats, més 18 de la dreta del PP i 3 més 4 de partits populistes de dreta front al bloc d’esquerres que baixa la seva representació, 28 el PSC, 10 la Coalició ICV-EUiA i 10 ERC.

Just després de les eleccions Catalanes el Govern del Zapatero se sent reforçat per aplicar noves mesures de retallades dels drets socials i laborals dels treballadors i treballadores i de retallada del sector públic, com és la privatització dels aeroports, la supressió dels 426 € als aturats, la reforma de les pensions, etc.

Els resultats de les eleccions al Parlament són un pas enrere en l’estratègia del Front d’Esquerres: el bloc dominant surt reforçat, la classe obrera molt debilitada i les esquerres afeblides. El catalanisme burgès puja en detriment del catalanisme popular.

Catalunya deixa de ser una illa dins d’Europa i s’homologa a la resta dels països europeus, amb governs de dretes i amb expressions feixistes en el seu Parlament.
S’ha obert un nou escenari en la lluita de classes a Catalunya, amb repercussions al conjunt d’Espanya, que ens obliga als i les comunistes a posar-nos al dia.

Els resultats de les eleccions al Parlament mostren no només la fi d’una etapa de govern d’esquerres i que s’obre una etapa d’involució en temes socials i mediambientals, sinó que són els primers resultats institucionals del cicle electoral de la crisi econòmica i de les conseqüències de la sentència del Tribunal Constitucional.

Aquestes eleccions es fan després de dos grans mobilitzacions: la del 10 de juliol contra la sentència del Tribunal Constitucional retallant l’Estatut, i la Vaga General del 29-S contra la reforma del mercat laboral.

Un cicle de major hegemonia social de la dreta (i l’extrema dreta) i de resultats electorals –previsiblement- més a la dreta.

Què fer?

Hem entrat en una fase d’acumulació de forces i recomposició obrera, popular i de les esquerres. Un nou escenari que, per als comunistes, necessita contribuir a la mobilització de la classe obrera i sectors populars, contribuir a la unitat de les forces d’esquerres i contribuir a l’enfortiment unitari de l’esquerra transformadora (EUiA i ICV-EUiA). Hem de continuar treballant amb la mentalitat de Front d’Esquerres i Front Popular.
Ajudar políticament i socialment a la defensa dels avenços de les polítiques dels governs d’esquerres.

És estratègic contribuir a avançar en la Unitat dels treballadors i la Unitat de les Esquerres i l’actualització del catalanisme popular, la Unitat de les esquerres plurals, més enllà de la forma electoral.

Es prioritari l’enfortiment d’EUiA i contribuir a materialitzar l’acceleració dels acords de la 5a Assemblea Nacional d’EUiA: organitzar societat, més coalició política, EUiA més moviment. Adequar l’organització d’EUiA a les noves realitats tan territorials com sectorials per obrir-se cap al conjunt de la gent treballadora de Catalunya.

També es estratègic l’enfortiment de l’espai unitari de l’esquerra nacional transformadora (ICV-EUiA), la unitat de l’esquerra transformadora és necessària per guanyar elements d’hegemonia. La Coalició hauria d’aspirar a arribar als 320.000 votants i convertir-se en l’esquerra d’acollida de totes les persones que se senten d’esquerres.

És necessària l’actualització sobre la Qüestió Nacional, la llengua, el catalanisme popular i la immigració.

Convocar la Conferència de la Federació (finals de gener) i contribuir a l’actualització d’EUiA en la seva Conferència Política.

Etiquetes de comentaris: , , , ,