Plantejar-nos unes jornades que anomenen barris i immigració no ha estat cosa fàcil. No tant per la seva organització sinó per que són les primeres jornades en que els i les comunistes ens aturem a fer un respir necessari per tal d’ordenar idees, conceptes i establir mitjançant l’intercanvi de la pràctica quotidiana una major comprensió d’una situació que molts voldrien desbordés els límits de la convivència ciutadana.
El cert és, que la crisi estructural del sistema, no es una crisi qualsevol, la crisi del sistema afecta quotidianament la vida de les persones amb greus conseqüències pel treball, la salut i les relacions interpersonals de la nostra gent, del nostre poble, que crea borses de marginació i exclusió social i que genera multiplicitat de contradiccions en la nostra própia classe i que aquestes fan “aflorar” conflictes que divideixen en alguns casos a la ciutadania i a les seves pròpies organitzacions socials. La sortida a la crisi es situa en els paràmetres del neoliberalisme més pervers, que provoca conflictes i els soluciona amb guerres, auspiciats per l’oligarquia financera internacional, el seus governs són corruptes per naturalesa espoliant els recursos materials, humans i naturals i fa que la nostra societat no sigui capaç per si mateixa de cobrir les necessitats bàsiques de tota la població, es mantenen i s’amaguen els problemes sense solució immediata.
La crisis i la manca de recursos econòmics, la misèria i sobreexplotació i també els conflictes regionals, han obligat i obliguen als desplaçament de treballadors/es des dels seus països d’origen a la recerca d’unes millors condicions de vida per a ells i les seves famílies, les fins ara dites,societats del benestar,, suggereixen una vida millor. L’arribada a una país distint, amb codis culturals diferents, necessita d’un esforç de doble sentit per a arribar a una convivència intercultural en un marc de cohesió social. Tampoc ho és de fàcil entendre l’arribada de gent nova, gent forana, de persones que com nosaltres, en altres èpoques, s’han vist obligades a sortir del seu entorn.
Lluny d’assumir el paper en positiu de l’arribada de nous treballadors amb la seva aportació, pel que fa a l’economia productiva en un determinat període, la dreta aprofita en aquests moments, les pròpies contradiccions, per situar al bell mig de la crisi, el fenomen migratori, com a malfactor i provocador de les insuficiències del sistema. Les propostes xenòfobes i racistes que postulen grups de caràcter minoritari, com ara Plataforma per Catalunya i que reben el suport en molts casos de CiU i del PP fan aflorar reaccions que haurien de ser alienes a la nostra classe i al conjunt de la ciutadania progressista.
A les portes d’unes eleccions municipals on existeix un perill real de retrocés de les forces d’esquerres en localitats molt significatives i un avenç de les posicions de caràcter feixista hem de tenir arguments i elements d’anàlisi suficients que ens permetin tenir capacitat de resposta i contribuir a que la ciutadania es refermi en els valors democràtics de llibertat, progrés, pluralitat, igualtat de gènere, respecte i justícia social.
Els i les comunistes del PCC entenem que la nostra nació és una comunitat de ciutadans lliures i iguals, vertebrats com a formació socioeconòmica específica, les característiques de la qual, van canviant segons el desenvolupament històric i que rebutgem aquelles opinions sobre la nació basades en l’ètnia, la raça o la sang que corresponen a concepcions xenòfobes i racistes.
Els i les comunistes del PCC mantenim el posicionament que ha caracteritzat la unitat de les forces d’esquerres i progressistes durant llargs anys, de que és català qui viu i qui treballa Catalunya i hauria d’obtenir la plena ciutadania. Ens manifestem radicalment en contra la Llei d’Estrangeria. I reafirmem que la lluita del conjunt dels treballadors i treballadores catalans, es correspon a la lluita de classes per a la construcció de la nació, es a dir, aconseguir la democràcia política, econòmica, social i cultural que correspon al nostre poble.
Els i les comunistes del PCC afirmem que la lluita contra la xenofòbia i el racisme , és la lluita contra qualsevol expressió de nous i vells tipus del feixisme.
Entenem que en qualsevol, barri, ciutat o poble els drets a l’ensenyament, la salut i els serveis socials són universals i que l’educació és un instrument d’igualtat d’oportunitats en la nostra societat.
Per tot això es necessària la mobilització social com a resposta a les agressions de les conquestes socials però també com a proposta alternativa a noves aspiracions que com a ciutadans legítimament aspirem. I en aquest sentit és important reconèixer el paper de les diferents organitzacions i federacions de persones immigrades i creiem que és necessari del tot socialitzar i col·lectivitzar les diferents experiències de les lluites. Cal doncs també trobar i experimentar noves formes d’organització del moviment associatiu i popular, el paper que li correspon jugar en aquesta etapa, el paper que hem de jugar nosaltres els i les comunistes i el paper organitzador dels individus. Com intervenir i posar sobre la taula els problemes de la ciutadania.
En el marc d’aquesta jornada confirmem la necessitat d’actualització del Front d’esquerres, com a projecte estratègic, el més ampli possible i dintre de la caracterització del nou període de lluita de classes, en la superació del capitalisme i el camí del socialisme i per això és necessari també un esforç important en la construcció d’una nova majoria política d’esquerres capaç de transformar la societat.
Confirmem la necessitat d’aprofundir la lluita ideològica, l’actualització constant del nostre coneixement teòric en la nostra aportació al món canviant i al que no canvia, fent de la nostra reflexió constant un instrument poderós de la pràctica quotidiana, del contrast de idees i de la mobilització dels sectors transformadors.
Prenem una actitud internacionalista, relacionant l’escenari internacional amb la lluita social sostinguda, la solidaritat i la comprensió de l’anàlisi de la globalització com a fenomen i procés no exempt de la nostra quotidianitat.
Aquestes jornades, pretenen ser un punt de partida, per aprendre i millorar les nostres formes de fer i un compromís permanent d’adequar l’estructura del Partit a una realitat canviant de la societat, per tal també, de millorar la nostra comprensió del paper revolucionari, en els moments actuals i en el moment històric determinat
Cornellà de Llobregat, 2 d’abril de 2011
Etiquetes de comentaris: comitè central, documents
Plantejar-nos unes jornades que anomenen barris i immigració no ha estat cosa fàcil. No tant per la seva organització sinó per que són les primeres jornades en que els i les comunistes ens aturem a fer un respir necessari per tal d’ordenar idees, conceptes i establir mitjançant l’intercanvi de la pràctica quotidiana una major comprensió d’una situació que molts voldrien desbordés els límits de la convivència ciutadana.